PROLETARÍS DE TOTS EL3 PAiSOS. UNIU-VO3I
Editorial
òrgan central del
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Ja assenyalàvem al8 números anteriors de TREBALL el desenvolupament de les ac— cions obreres, el qual ens permetia afir mar que estàvem ja a la "tardor calenta" tan temuda per la dictadura. Accions a Catalunya i accions a nombrosos indrets de tot Espanya: Madrid (TUDOR, AUTOBUSOS
de LEGANES, NOGUERA HERMANOS..,), País Basc (GENERAL ELÈCTRICA,..), Valladolid (RENAULT)... De les múltiples accions a Catalunya, endemés de les del METAIL a les quals ens referirem després, destaca el procés de mobilització al TÈXTIL, amb la important assemblea de 300 càrrecs sindicals que va aprovar una plataforma de lluita per a tot el ram, la tensa si-— tuació a la CONSTRUCCIÓ, l'inici de la diacussió de la plataforma reivindicati- va a la BANCA, la lluita contra el laude a la FUSTA, els ensenyants...
Aquesta situació de lluita que es ge- neralitza ha provocat una justa preocu- pació en diversos sectors de l'avantguar da i entre els treballadors en general: l'aparent manca de coordinació d'aquest procés de lluita, Sense pretendre ara examiner a fons aquesta questió ens sem- bla necessari fer algunes consideracions,
En el desenvolupament de les lluites
(passa a pàg. 2 )
Barcelona, 1 d'octubre del 1.974
Comissari Gene-
Les declaracions del ral de la Brigada Social —la PIDE espa- nyola- José Sainz Gonzélez, només es po-
den considerar com una provocació poli- cíaca i feixista contra el Partit Comu- nista d'Espanya.
L'atemptat de la cafeteria "Rolando" és una acció feixista típica, semblant els crims d'"Ordine Nerol a Ítàlia, tant pel caràcter indiscriminat de les vícti- mes com per la tècnica d'involucrar en aquests actes grups considerats ultra- esquerrans.
Nosaltres no hem compartit mai la tàç tica d'ETA. Se sap que el PCE, en posar en dubte que l'atemptat contra Carrero Blanco fos obra d'ETA, va marcar, però, la seva desaprovació del terrorisme. Pe- rò en aquest cas tots els observadors aprecien que el crim de la Porta del Sol no té res de comú amh les activitats d'ETA conegudes fins ara.
la direcció del PCE sap que Blas Pi— far, cap dels grups terroristes feixia tes espanyols lligats a la Internacional Negra, havia anunciat fa uns mesos, en un cercle d'amics considerats per ell com afectes al règim, la seva voluntat d'organitzar un atemptat d'aquesta mena per tal de provocar una reacció antide-
mocràtica i anticomunista, encara -varen
ser les meves parau)es- que per a fer-ho -
calgués transformar en víctimes quatre o cinc dels seus partidaris, Per això el desbaratat intent d'involucrar el PCE en el crim de la cafeteria "Rolando' al qual es presta el policia Seinz, mostra una d'aquestes dues coses: o que l'esmen tat Sainz és, com ho són altres membres de la BPS, un dels components dels grups feixistes de Blas Pifiar i pretén desviar els encercaments policials dela verita- bles responsables del crim,O qua l'Arias Navarro intenta utilitzar l'esmentat crim per a frenar l'irresistible movi- ment cap a un canvi democràtic sense vio lències ji jimpedir la convergència que, per a aquest fi, s'està realitzant i que
Preu : 8 ptes,
va des del PCE fins a la que és coneguda com a dreta civilitzada, Aquestes dues hipòtesis poden fins i tot coincidir, El mètode que s'empra en aquest cas és sem- blant al de l'emissió de Televisió en la qual, amb el mateix llenguatge dels anys quaranta, s'intenta degacreditar la Jun- ta Democràtica d'Espanya tot presentant- me a mi Com un Criminal i al senyor Cal- vo Serer com algú que ha patit trans- torns mentala,
Haig de declarer que cap de les perso nes empresonades segons la llista del ipolicia Sainz no pertany al PCE i que les declaracions que els atribueixen po- den molt bé ser falgea 0 hever estat ar- rencades per les tortures en les quals en Sainz és un conegut especialista.
Interessa fer notar que mentre el go- vern parla demagògicament de democratit- zació, permet els grups ultra-feixistes
actuar amb tota impunitat i manifasgejar una gran part dela membres de la BPS. Alhora, no solament rebutja les apres. sants demandes d'amnistia de diversos sectors populars, de l'Església espanyo- la i ara fins i tot del Parlament Euro- peu, sinó que manté ae la presó Simón Sénchez Montero, Romero Marín, Fernéndez Inguanzo, Marcelino Camacho ú ela seus companys de Comissions Obreres i moltg altres antifranquistes, sense cap fona- ment, com a veritables ostatges exposats a tots els perills d'aquesta condició,
L'opinió pública espanyola i mundial condemna la política da l'actual règim i no concedeix cap fonament e les inven- cions provocadores de la BPS.
La línia del PCE és prou coneguda i no té res a veure amb ela mètodes terro- ristes, Per això la provocació que s'in- tenta naufragarà, Es tracta d'una temp- tativa més d'impedir la convergència na- cional necessària per a realitzar un Canvi democràtic sense violàncies, con- vergència que és personificada cada cop més per la Junta Democràtica d'Espanya,
mel
Editorial
(continuació)
reivindicatives juguen una funció deter minant les contradiccions, els problemes, la història de lluita concrets de cada empresa, També els terminis legals de la negociació. La influència d'unes lluites en altres, els divermos graus de solida— ritat, la informació que en dóna la prem sa, la tensió que creen les accions, pro voquen, ja en el moment de l'acció, una primera forma, parcial, de "coordinació", de COINCIDENCIA en les plataformes, en les formes de lluita. La coincidència en
el temps, tan important, no pot venir del fet que l'avantguarda vulgui "avan—
çar" o "retardar" tal acció o tal altra, no pot venir de cap esforç de "'convoca— tòria" des de fora de les lluites. Tam— poc de Ja simple constatació de "com fó- ra bo que tots coincidíssimt". Només serà un fet aquesta coincidència EN EL TEMPS quan la coincidència POLÍTICA alobri pas
(i això ja passa en cert grau) a través de les lluites reivindicatives , no deg
prés. La SOLIDARITAT és un element molt important d'aquesta "coincidència políti ca", Un altre ho és la capacitat per a introduir les exigències polítiques de cada moment, com és ara, 0juntament amb la reivindicació de les llibertats polí- tiques di 0sindicals, concretar-la en la lluita per la llibertat dels 17, en la canpanya pro AMNISTIA de Justícia i Peu, en l'explicació i difusió de què sigini fiquen l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA 4 la JUN TA DEMOCRÀTICA D'ESPANYA.
El metall a l'avantguarda
moments conflueixen en el metall dos processos de lluita. D'una banda el8 convenis de les grans empre— 8068, d'una altre, els convenis comarcals del Baix Llobregat, de Sabadell, de Man- resa di el provincial de Barcelona, CAL FER CONVERGIR AQUESTES ACCIONS,
En aquests
Pel que fa a les grans empreses Ocupa un lloc destacat la lluita pel conveni de SEAT. Per la significació de la SEAT, per les seves dimensions, per l'histo- rial de lluita dels treballadors d'aqueg ta fàbrica, pel seu paper de dirigent col.lectiu de la classe obrera de Barce— lona. Constitueixen un important punt de partença leg assemblees de milers de tre balladors, 1a plataforma avalada per la discussió i la firma de la gran majoria dels obrers, ele primers —i importants- ATURS per tal d'exigir que es negocif a partir de la plataforma obrera i amb elg autèntics representants elegits als ta-
ce (no pas amb un jurat que no té cap
repregsentativitat), I ja ara, des de tot erreu, Cal 8eguir el Beu desenvolupament: des de les fàbriques, des dels barris on viuen els 25,000 treballadors de la SEAT.
Juntament a les accions de SEAT, en major o menor grau de mobilització i pela seus convenis d'empresa, es situen les d'OLIVETTI, MOTOR IBFRICA, PEGASO, MACOSA, AISCONDEL..., Com també les im- portanta accions dels treballadors de ROSELSON, —IBERIA RADIO, les dela d'em- preses del Baix Llobregat, Manresa i Sa- badell, en les quals lliguen els seua problemes particulars amb els dels con- venia comarcalg,
Cap a una gran batalla
En relació amb el conveni provincial, després del LAUDE, després d'haver-lo de nunciat la Unió de Tècnics i Treballa- dors provincial úi com a continuació del procés de mobilització fet al voltant dels 11 punts aprovats en una assemblea de càrrecs sindiaals, com també dela 18 de la mateixa UTT, ara tenim la posgsibi- litat d'una gran mobilització si aconse-
guim enllaçar aquesta denúncia de la UTT
amb una gran denúncia de masses, En a- quest sentit són essencials les formes
de coordinació de les lluites, l'impuls d'accions concretes pels objectius co- muns, conscientment unificadors, que es poden desenvolupar a partir d'assembleeg als locals de la CNS, a través dela orga nismes d'aquesta, pressionats per la mo- bilització obrera i amb el seu auport, a partir del paper que poden jugar —que de fet ja estan jugant- alguns homes de 2a CNS. Paper que mo ens ha de preocupar, ans l'hem d'estimular. Perquè la CNS, com a Òrgan de l'estat feixista, ja és un cadàver, úi això obliga els qui volen fer política a pujar al carro del movi- ment obrer, On poden ger molt étila, o a ésser escombrats per aquest,
Les múltiples assemblees d'empresa que es fan als locals sindicals —locals que els treballadors han de congiderar com a PROPIS- s'han de transformar en centres d'aglutinament i de solidaritat amb altres empreses, Cal desenvolupar també les formes de Coordinació pública, com més legal millor, dels treballadors dels tallers metal.lúírgics de cada barri i dels qui hi viuen.
Cal fer una especial atenció a leg
assemblees d'UTT locals, comarcals, pro vincials, a les assembleeg conjuntes de les UTT de tota la "província" (uns 700
càrrecs sindicals) i, sobretot, a l'AS- SEMBLEA GENERAL DE CÀRRECS SINDICALS DEL METALL (uns 15,000) la possibilitat de la qual està plantejada públicament. Una assemblea així pot fer i decidir moltes coses, Pot ser un instrument de coordi-
nació i direcció de la lluita, de prime- ra magnitud, Precisament per això no es tracta solament de "demanar-la"l, i menys encara d'esperar que la convoquin, "sinó de treballar des de les fàbriques i els barris per fer-la realitat,
Es tracta de ser conscients de les im portants forces de què dispose el movi- ment Obrer per a aquesta gran batalla dels metal.lúrgics de la "província" de Barcelona. D'una bande totes les lluites en marxa, d'una altra tota la mobilitza- ció dels darrers mesos. Endemés, al pa- per d'avantguarda que està jugant la UTT de Cornellà, tan lligada a la recent VA- GA GENERAL de la comarca, I al costat d'aquesta, al costat dels càrrecs sindi- cals amb els quals ja es té relació, "amb els quals hom compta" a Barcelona, Bada- lona, el Baix Llobregat, Sabadell, Man- resa..., CAL COMPTAR també amb els cen- tenars, milers, d'enllaços i jurats me- tal.lúrgics als quals hem d'arribar amb la nostra orientació ji el nostre ajut.
Es possibie alhora, precisament era, promoure un procés de noves eleccions allà On els càrrecs sindicals són trai- dors O vecil,lants i on els quadres o- brers comprenen la necessitat de prendre públicament la representació dels seus companys, S'ha d'aconseguir també l'eleç ció d'àmplies delegacions úi l'exigència del seu reconeixement per les empreses com a negociadors, com a interlocutors, Ambdueg coses tendeixen a la configura- ció del SINDICAT OBRER a la pràctica i , creen Òrgans de magseg per a la COORDI- NACIÓ i DIRECCIÓ PÚBLIQUES de la llvita,
Les grans empreses
És molt important el paper que en a- quest procés de lluita pel conveni pro— vincial poden jugar les grans empreses, la SEAT en primer lloc, Per a això cal que a les reivindicacions de cada empre- sa gran 8lincorporin conscientment els Objectius del conveni provincial ccm ob- jectius a conquerir alhora que els de l'empresa, Cal jintroduir a les accions en marxa el tema del conveni provincial, enviar delegecions de treballadors i càr recs sindicals, de delegats obrers, a toQ tes les assembleeg que es facin al "gsin- dicat" o a qualsevol altre local públic,
Aquesta lluita del metall serà nova- Dent ocasió perquè brollin múltiples ini ciatives, perquè es manifesti la capaci- tat de les masses, La situació de lluita al metall pot contribuir en les properes getmanes 8 un gran impuls de tota.la mo- bilització de masses en exigència de to- Les les reivindicecions, pot ser un ele- ment decisiu en la gran ofensiva de mas- ges contra l'encariment, en la gran ofen siva de tot el poble PER LA LLIBERTATI
La gravetat de la situació econòmica
Información Comercial Espafiola, òrgan del Ministeri de Comerç, escriu que l'e- conomia espanyola, com la mundial, pa—
teix la seva crisi més dura i diffeil
des de la II guerra mundial. Tots els eg tudis i enquestes coincideixen a asse- nyalar les negres perspectives econòmi- ques i el seu empitjorament ela mesos a venir,
Només cal dir que a l'agost a'ha accg lerat el procés contractiu de l'activi- tat industrial en general, però més in- tensament pel que fa als béns de consum. Per setè mes cormecutiu afecta també els béns d'inversió i arriba al nivell més baix des del maig de 1971. Les expecta- tives sobre la tendència de la produc- ció estan per dessota del "nivell zero", al qual s'ha arribat només en rares oca— sions, úi les de la inversió a la indús- tria per al 0tercer trimestre acusen un empitjorament molt intens i es situen al nivell més baix dels dos última anys. La demanda ha experimentat un brugc descens, S'ha produit una forta contracció de la cartera de comandes, un augment del8 UgtocEs' i situacione crítiques a nombrg ses empreses, El camp ha entrat també en crisi, sobretot el sector hortofruticola, alguns tipus de carn i altres articles. La pesca també experimenta els efectes de la crisi.
A Catalunya, els cinc sectora indus- tria)s bàsics (automòbil, electrodomès- tica, màquines-eines i béns d'equip, construcció i tèxtil) estan seriosament amenaçata per la crisi, Baixa la produc— ció, Es redueixen les horas axtraordinà- ries i, en alguns casos, es suprimeixen del tot, Es corre el perill que l'ona recessiva s'estengui a les indústries connexes,
La "guerra comercial" crea obstacles a les nostres exportacions, que regulten insalvables per la manca d'autoritat del govern Arias, El dèficit comercial és el doble del de l'any passat, 'Al juliol les nçutres exportacions cobrien només el 32 per 100 de les importacions, El dè ficit de 300,000 milions de peasetes, el doble de l'any anterior, només en part és conseqiència de les importacions de petroli, ja que hi influeix considerable ment la importació de asucre, blat de mo- ro, llet, ordi, etc., productes que, gi no es portés una política anticamperola, fins i tot podrien exportar-se,
La situació de Orisi al sector indug- trial va acompanyada d'idèntic fenomen en el sistema financar i en l'esfera del la qual cosa agreuja el procés tota l'economia, L'inere-
credift , de crisi de
ment dels crèdita concedits per la banca privada en el període gener—juliol repre- senta un ritme anual del 32,79 4, gsupa- rior al 24 4 fixat per Hisenda. Malgrat això, com pas8sa sempre en els períodes inicials de la crisi, les empreges expe- rimenten una acusada manca de liquiditat dinerària, raó per la qual s'arriben a pager interessos del 30 Z a les ''finan- Ceres'', Les empreses més perjudicades són les petites i les mitjanes, no vin-— culadea a la Banca, i són les que patei- xen el major nombre de fallides i suspen sions de pagaments
L'esdeveniment econòmic que ha pro- duit un impacte més gran darrerament ha estat la forta caiguda de la Borsa. L'Ín dex general ponderat que a l'abril havia assolit a Madrid la cota màxima de 12103 (31-X11-73 m 100) es situava el 3 de se— tembre a 107,72 ji queia estrepitosgament fins a 92,29 el 24 de setembre. En el re duit nombre de sessions del setembre l'Índex ponderat ha perdut 15,43 entera i, en relació amb la cota màxima, 028,74 punts, Per trobar una davallada tan brug ca caldria retrotraure's alguns anys en- rera. Certs valors han baixat a nivella de fa 10-15 anys,
La caiguda vertical de la Borsa re- flecteix sens dubte la situació de Crisi
econòmica i creditícia que l'economia es
panyola i la mundial travessen, Reflec— teix l'empitjorament de les perspectives futures i els complexos problemes de la pròpia Borsa i, sobretot, les repercus- sions de l'actual situació política i social, N'hi ha prou amb fixar-se que el daltabaix de la Borsa al setembre s'ini- cia precisament tot just després de l'a-— nunci de la reassumpció de les funcions
de cap de l'Estat per en Franco, la qual cosa aignifica que sectors importantg del capitalisme monopolista espanyol i
inversors a la Borsa han acollit amb prg gon malestar i inquietud aquesta reas- aumpció de poders que, ben lluny d'acla-
rir l'horitzó polític i social, l'ha fet esdevenir més fogo. No disposem d'espai per a analitzar
les causes que engendren aquesta situa- ció. Assenyalem únicament que la contra- dicció fonamental entre el caràcter so— cial de la producció d l'apropiació per ung pocs dals fruits de l'esforç comú és a la base de la situació de crisi que s'inicia. És clar que les estructures monopolistes i les socio-polítiques de caràcter feixista són un llast que obg— taculitza, en major grau que an altres paisos, la solució dels problemes econòd—-
mic8. La política inflacionista, qua
creix al rítme anual de prop d'un 164 Begons els Índexs oficials -que no reg- ponen a la realitat per massa baixog-, només pot fer que aguditzar ela proble-— mes.
La lluita contra l'encariment de la vida constitueix un dels factors més im- portants per a agrupar les més àmplies masses de la població, ja que respcn ala seus interessos generals. Però, en aug- mentar l'atur, cal deaplegar una gran activitat per la defensa dela llocs de treball, per impedir ela acomiadamentg, per una assegurança d'atur que cobreixi les necessitats de la família. Els tre-— balladors no han de pagar les consegiitne cies d'una política antisocial en l'elge boració de 1a gual no han participat 4 no hi tenen cap respongabilitat. Les di— ficultats econòmiques d'empreasaria 4 ce- pes mitjanes, que el règim franquista no pot solucionar, crea una base de coinci-— dència per a plantejar una alternativa de reivindicacions comunes. La lluita contra l'encariment de la vida, per mi— llores substancials da salaris i en de-— fensa dels llocs de treball conatitueix alhora una de les armes més poderoses per a mitigar l'aprofundiment de la ori- gi i anar promocionant la seva auperació La continuada inflació, juntament amb la crisi econòmica que 8'ha encetat, l'atur que es desfermarà i la supressió d'hores extraordinàries, poden esdevenir, a tre— vés de l'acció, una seriosa força de canvi,
——————————————ÉÉ—É—É—É—É i EE Acaba de sortir:
qne ada al atra — a am a a a ss —e
dei a qui tent
HA RAPAC: cera É La titat, OB Ms me Pet e. rers La aques LT lors LA SITUACIÓN : en DE SVec um POLIT:
at VC RM gin ds Y LAS: TAREAS Ei ra pg, d pp
quDELp P S.ÚC: h i
PORlual pOECRe: met
"ais ira 31 Pqún Es FS h ges sos JJ - 1) acder ms P q/ B vara . En. — treball 4. dec, S da ap àS O rer Ll edr Ariay -. Nat. Ma rdta dent ratica L MS ds ee La a Es Ra e ra Pg dE De 4 G ta no Mubet dl DS Bo Vetetoney, SE h SEC La he ha 92 Gener, viet, i i
Aub documents del II Ple del C.C, del PSUC: Comunicat, crida al po— ble de Catalunya,informe del C,E. i resum del ir punt per Gregori López Raimundo.
———a—ér———————————————————————————————————éééééééééLé és
La cerimònia de la confusió
Mai sota el franquisme les forces que són al poder havien arribat a una confu- Bió ten gran com l'actual.
En l'editorial del número anterior de TREBAIL dèiem: "La descomposició del rè- gim ha arribat a la seva Cota màxima,Àra la crisi del sistema ja no s'aguditza ni s'accelera, sinó que dóna voltes en rodó Mot esperant el cop de gràcia",
Quan, després del cop d'estat de pa- lau de l'Arias i el Contra-cop de la ca-— marilla, després dels rumors i coutra-ru mors de canvis ministerials, l'Àrias va fer les seves declaracions ei 1V de se- tembre, semblava barrar decididament el pas a l'ultra-dreta, tot confirmant l'o- berturisme de la premsa ji arraconant el Movimiento (amb les ires de l'Utrera).
Precisament en aquelles circumstàn- cies es produeix l'atemptat del carrer del Correo, que interfereix de nou la JÍ nia oberturista de l'Àriag. Els ultres intenten tot seguit aprofitar l'avinentg B8 per llençar un clima de por i d'inci- tació a la repressió, de fre a l'obertu- ra. La primera reacció del govern és de no cedir a aquestag pressions i anul,lar els actes del ler,d'octubre per impedir manifestacions ultres,
Però pocs dies després la detenció de 9 persones acusades de pertànyer al PCE i de complicitat amb ETA, tot relacio- nant-les, sense cap prova, amb l'atemp- tat, introdueix nous elements confusos, És evident que la temptativa calumniosa i indignma d'involucrar el Partit Comunisg ta en actes de terrorisme én una manio- bra tendent a aillar-nos i a fer naufra- gar tot pacte polític on participem els comunistes i, en particular, la Junta De mocràtica d'Espanya. Des d'aquest punt de vista, la maniobre afavoreix totes les fraccions franquistes, ultres 4 no ultres. Però també és evident que hipote ca la independència de l'Arias respecte als ultres, i situa el cap del govern en una posició incòmoda 4 difícil. Recotzar en maniobres tan grolleres és un càlcul massa arriscat dintre de le lògica ober- turista, No és casual que el diari YA (lligat a un sector del govern) afirmés el 24 de setembre que els detinguts no pertanyen a la ''branca carrillísta' del Partit Comunista, En certs ambients ma- drilenys lligats a la mateixa administra ció hi ha signes d'irritació per la mag- nitud de la roda de molí amb la qual es pretén fer combregar l'opinió, 4No és possible, fins i tot, que la maniobra propagandística d'invyolucrer ETA ú el
PCE en l'atemptat hagi estat empresa per 4
la policia, o una part d'aquesta, en con tra de la voluntat del govern i de l'A- rias2
Tot aquest garbuix d'episodis confir- ma la nostra apreciació segons la qual la crisi del sistema "dóna voltes en ro- dór,
La pseudo-ofensiva pseudo—oberturista que l'Àrias semblava imposar arran de les seves declaracions tenia a Catalunya una plasmació particular per obra i grà- cia del governador civil de Barcelona,en Martín Villa. Amb les seves invitacions al diàleg amb els degans dels Col,legis Professionals, els presidents de les As- sociacions de Veins, alguns empresaris representatius, l'Església, etc,, en Mar tín Villa intentava imposar un nou estil establir uns ponts de diàleg amb algunes de les forces vives que podrien trobar- Be interessades per una sortida obertu- rista, tot limitant alhora l'excessgiu dg mocratisme d'alguns, Aquesta cants de si reng no han captivat ningú. En Martín Vi lla entrava amb mal peu degut a la histò ria de l'Entitat Municipal Metropolitana, Per acabar-ho d'aclarir, prohibia pels mateixos dies la Setmana de la Joventut de Gràcia, l'assemblea oberta de veins del Districte V i la manifestació de Cog nellè per a accelerar les obres del riu,
La lliçó de tot això és que la dicta- dura es troba entre l'espasa i la paret, Els ultres ni fan ni deixen fer, No fan perquè no tenen cap política que pugui resoldre cap delg problemes plantejats, i perquè no tenen força per a fer: només en tenen per a no deixar fer. El grup Àrias no pot avançar, perquè hauria d'a- nul.lar els ultres di només ho pot fer amb el Buport de forces democràtiques, I iquines forces democràtiques alarrisca- ran a embrutar-se les mang amb una opera ció així7
(Un signe dels temps estranys en què vivim és que el propi govern hagi de conspirar a l'ombra, enviant emisseria a entrevistar-se amb gent de l'oposició de dreta i esquerra, El país oficial està tan divorciat del país real que el propi govern ha d'actuar al marge del país ofi ciall),
Els comunistes no ens cansgarem de re- petir-ho: la situació exigeix una ruptu- ra clara, un Canví democràtic, I la clau del canvi està en mans de les masses po- pulers, que són les que poden donar el Uçop de gràcia" que trenqui aquest nus gordià inextricable i escombri d'una ve- gada tanta brutícia.
ter aniversari del cop feixista
Manifestació
pro- Xile
Els dies 20 i 21 duia a Barcelona la més massiva manifes- tació de solidaritat democràtica amb el poble xilè... amb tots els requisits le- gels i al Falau Blaugranal
proppassats es pro-
El conjunt dels Quilapayun va fer 2 actuacions davant d'unes 4,000 persones cada nit. La nit del 21 una massa congsi- derable de gent va quedar-se fora per manca d'entrades, La Policia Armada no va faltar a la cita, amb cascs i tot, i es va guanyar xiulada i bronca, La seva inutilitat fou total perquè el públic es va comportar responsablement, alhora que amb un entusiasme desbordant. Cada al.lu sió a la llibertat, a la Unitat Popular, a Allende, a Víctor Jara, al Che, era se guida d'una o altra manifestació de gim- patia,
Per als qui ho hagin viscut serà difi cil oblidar l'emoció de l'acte, eixí com l'espectacle increible -sota un règim feixista- i fascinant de 4.000 persones cantant dempeus, amb veu eixordadora: "EL PUEBLO UNIDO JAMÍS SERA VENCIDOIYY
La nota dominant de l'actuació de l'esplèndid conjunt, ultra la seva quali tat musical, fou la serenitat amb la qual van representar un poble momentànig ment derrotat però segur i contiat en el futur.
Un èxit dels Quilapayun, del poble xi 1è, d'Agermanament (entitat patrocinado- ra),.. i del Barça, que va oferir el lo- cal. Un gran acte de solidaritat interng cionalista,
Corresponsal.
(Com és sabut, la seva actuació a Madrid ha estat prohibida. A la TVE han estat víctimes d'una manipulació: se'la ha pre sentat com un conjunt "llatincamericàl sense dir que és xilè, sella ha retallat el programa i se'ls ha posat en pèssimes condicions acústiques.)
Aconseguir centenars de milers de signatures per l'amnistia
La campanya suscitada per dJuatícia i Pau a tot el territori espanyol a favor de l'AMNISTIA di dels DRETS HUMANS és avui un dels punts crucials en la gitua- ció política i social del nostre país,
Les recenta Segones Jornades Nacio- nals de Justícia i Pau celebrades a mit- jan setembre en l'acollidor recinte de l'Abadia de Montaerrat, han constituit una extraordinària aportació a l'impuls de la Campanya pro Amnistia,
El document que han fet públic plan- teja l'exigència "del necessari. canvi es tructural en l'ordre econòmic, Cultural, polític i religiós del país en la línia d'UNA PROFUNDA DEMOCRATITZACIÓ, —CONVER- GENT AMB TOTES LES ACCIONS QUE S'ESFOR- CEN PER AQUEST CANVI", Reclama la separa cid de l'Església i de l'Estat i la derg gació del Concordat, Es pronuncia vigo- rosament per "la defensa pràctica al nos tre territori de tots els drets humans i principalment del DRET D'ASSOCIACIÓ, DE REUNIÓ, D'EXPRESSIÓ, DE VAGA, DE PLENA LLIBERTAT SINDICAL, LA LLIBERTAT JURIDI- CA DE LA DONA EN TOTS ELS ORDRES, LA JUS TA LLIBERTAT DELS DIVERSOS POBLES DE L'ESTAT ESPANYOL, DINS DEL RESPECTE A LA LLENGUA I A LA CULTURA I A UNA ORDENACIÓ JURÍDICA D'ACORD AMB LLUR REALITAT, LA SUPRESSIÓ DE LA PENA DE MORT I LA LEGA- LITAT DE L'OBJECCIÓ DE CONSCIENCIA," Fi- nalment insiateix amb renovellada convic ció en la demanda d'AMNISTIA i en el RE- CONEIXEMENT JURÍDIC DELS DRETS HUMANS. Cal destacar el suport que el cardenal Jubany va donar, amb la seva presència, a les Jornadas.
El document de Justícia i Pau ha tro- bat un ampli ressò a la premsa diària i a les revistes (Diario de Barcelona va publicar un "delantal del Brusi" dedicat a l'amnistia) i ha tret a debat públic la urgent necessitat de l'AMNISTIA, tren cant el silenci que sobre aquesta qlies- 4tió transcendental han vingut imposant ela enemics de la reconciliació nacional, els qui, com en Blas Pifar i ujerjes",. alcen encara la bandera de la guerra ci- vil i proclamen que "la guerra n2 el ha acabat,
El document de Justícia i Pau consti- tueix una crida greu a la responsabili tat individual i col.lectiva, un t00 d'atenció a tots els qui desitgem una solució pacífica 4 democràtica als PlO- blemes aguts engendrata per Ja diotadu—
ra franquista, a tots ela qui tenim un
sentit de dignitat humana, Entre les
moltes adhesions que el document de Jus— tícia di Pau suscita, sobresurt la carta de vuit destacades personalitats de la vida política catalana, representants
de les més diverses opiniona polítiques democràtiques, que la premga ha donat a conèixer i que reproduim en aquestes
pàgines, Ela autèntics representants de la Catalunya democràtica dinviten tots ela catalans 8a signar la petició d'am-
nistia. Els Col.legis Professionals, les
associacions de veina, parròquies, ar-
tistes di obrers, homas i dones de les
nostres ciutats i pobles signen aquesta demanda, CAL ASSENYALAR, PERÒ, QUE EN- CARA LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNA- TURES PER L'AMNISTIA NO HA ASSOLIT L'AM-
PLITUD I EL VOLUM NECESSARIS I POSSI-
BLES, Les 130,000 signatures recollides
ja ea tot Espenya s'han de multiplicar,
cal superar els temors que encara hi ha, cal posar en peu una ofengiva de masses
per l'amnistia, audaç i pública.
(Justícia Democràtica)
El fet que l'Assemblea Consultiva Europea hagi sol.licitat també, en nom dela 17 paisos que la composen, l'amnig- tia per als presos polítics al govern franquista, afegeix una nova dimensió a la campanya de rècollida de signatures,
Ela comunistes hem d'estar, a tot ar— reu, al cap del combat per la recollida de signatures, com a organitzadors i animedors de la campanya, fent que cen- tenars de milers de catalans compren- guin l'abast d'aquesta iniciativa, A les fàbriques i tallers, a la Universitat i altres centres d'estudi, a les barria- des, als organismes i ccl,legis profes- sionals, ala centres socials, Culturals i esportius, a les esglésies, als mer- cats, pels carrera, Casa per casa, perso na per persona, OBERTAMENT, PÚBLICAMENT, AMB AUDÀCIA, AMB DECISIOÓ (I INICIATIVA, hem de demanar a tot arreu les signatu- res de tots els qui ens volten, QUE NO HL HAGI NINGÚ SENSE SIGNAR PER L'AMNISTIAI
s'adhereix a la Junta
tjustícia Democràtica" que agrupa magistrata, fiscals i secretaria de l'Administració de Justícia, ha fet conèixer la seva adhesió a la declaració adreçada al poble espanyol per le Junta Democràtica d'Espanya el 29 de juliol de 1974,
Madrid.-
Després de denunciar que amb 86) pro- jecte de la Llei Orgànica de la Justícia es pergegueix la liquidació de la inde- pendència del poder judicial, subratlla: "Ni L'equip governant es pot auíicidar políticament i donar entrada a la demo- cràcia com a marc de la vida jurídica del país, ni es lògic ni lfcit esperar d'una institució engendrada pel règim i que pretenen personificar en l'anomenat Príncep d'Espanya, que vagi a protagonit sar una solució,"
justícia Democràtica" propicia el restabliment de les llibertats democràtj ques 00n 8 punt de partença indispenga- ble per a la sortida pacífica i no trau- màtica del feixisme dl expressa la Beva
, punts del programa,
gran satisfacció pel fat que la declara- ció de la Junta Democràtica d'Espanya significa l'assumpció d'un programa mí- nim civilitzat,
Fa la síntesi del contingut essencial dels 12 punta i conclou: "Justícia Demo- cràtica proclama la seva adhesió als 12 invita els altres funcionaria i grups profesgionals que LT nifestin la mateixa adhesió, Espera de tots ele grupa polítics de l'oposició que superaran ela seug matisos diferene Cialas i subscriuran el programa, Confjia que les forces armades comparteixin la nostra postura de magiatrata indepen. denta i es neguin a fer el paper de quèr dia pretoriana de les deixalles corrom- pudes de la dictadura i, al contreri, aaaumeixin el paper civilitzat que ela pertoca en una societat moderna l Per fi. tim exhorten l'Església catòlica i es personalitats d'Espanya que reconeguin en el contingut del programe l'expressió política de lee seves conviccions més Ín times,
5
BARCELONA
Ocupació d'un solar a la Prosperitat
El aiumenge ver un gran festival al barri barcelòni de 1a Prosperitat. Organitzat pels veins i protagonitzat per ells. Dues mil per- sones egcoltaren i corejaren cançons 8s0-— bre el barri i elg seus problemes. Hi va haver "gymtanal i xocolatada per als in-— fanta. Amb gran gatzara es va inaugurar simbòlicament el primer jardí púéblic del barri. Es van pog8er uns bancs, un arbre i força plantes.
Això es va fer en un solar, ocupat aquest dia pels veins, que astà previst per a zona verda,.. des del 19571) Aquest era el motiu de la festa: axigir a l'A- juntament que es faci el jardí, Aquesta exigència es va decidir an una assemblea que va cloure el festiva) i an la qual es varen discutir tots —i són una pila- els problemes del barri,
Aquests actes que veiem repetir-se, ara en un barri, ara en un altre, són accions de lluita contra el règim, ac- Cions que uneixen, que donen forçu per a continuar la lluita, que engresquen els més tímids, que avancen la pràctica de la democràcia,
Bona prova n'és que el festival del dia 15 va estimular una sèrie de ges- tions prop de les autoritats municipals que sembla que conduiran a la consecució del8 jardins,
15 de sevembre hi va ha--:
Cornellà denuncia
en incúria franquista
— ET mPIó:
P PE mer
ed EA Ha. man,
Cm ae ee —
/ led A: ha : Bab ari rnçet
Blue Tn 3 EE EFE Sa
cicalmil —.—.'.
Je. Amb l'ai al cor, els nervis en tensió, als ulls fits en el riu...
El 20 de setembre ha fat tres anys de l'últim desbordament del Llobregat. L'a— nivergari ha estat a punt de complir-se amb una repelició d'aliò,Tres dies abans les fortes pluges van tenir els habi— tunte del Baix Llobregat, sobretot de Cornellà, amb l'ai al cor, elc nervis en tensió, fent preparatius, els ulls fits en el riu. Es pot viure així7 El males- tar dels pobladors del Baix Llobregat és ben justificat, perquè la cosa té remei,
hra el govern ha aprovat una part del projecte d'endegament del Llobregat, Ben expressiu és el que escriuen nombroses entitats de Cornellà al president del Go
vern: ""''Lamentem que hagin hagut de pag- sar tants d'anys i ocórrer tantes des-
gràcies abans que aquesta aprovació 8'hg Bi produit." En la mateixa carta els ha-
bitants de Cornella es planyan que el
terme fixat per a la realitzeoió de les obres 8igui massa llarg: 42 mesos, du- rant els quals es pot repetir la catàs- trofe,
El dia del tercer aniversari estava convocat a Cornellà un acte popular con- sistent en da col.locació simbòlica de la primera pedra de leg Obres, Aquestes coses fan por al règim i el governador civil ho ve prohibir i va advertir públi cament de la prohibició, Malgrat aquesta, centenars de veina de Cornellà es varen manifestar pels carrers provistos de pa- ra1gues, jimpermeables i altres egstrisg per a protegir-se de l'aigua, Se'n veien molts amb els pantalons arromangats, Va aparèixer alguna barca de goma. Cornellà no va fer cas del governador ni delg ljeeps" de la policia que hi van fer cap.
La Campanya d'ajut a TREBALL i a la premsa i propaganda del Partit continua fins al 31 de desembre de 197H
3 6 milions de pessetes 3 doblar la difusió i la venda de Trebalb
i de Mundo Obrero,
Aquesta són dos objectius concrets adoptats pel darrer ple del Comitè Central després d'haver discutit la ponència presentg de pel company J, Comas.
Aquesta intervenció, de pròxima publicació, fa el balanç crítio dele diversos regultats acons punt de partida per a agsolir les noves fites que la situació política permet i exigeix. Aquest tica de finances que el PSUC necessita per a fer front a les seves responsabilitats,
És el tercer document que cal tenir en compte al discutir els materials dal recent ple del Comitè Central i
moment d'adoptar el pla de treball concret de cada organitgacióÓ.
eguits fins a finals de juliol, informe defineix també la polí
5 està colar, al
8 personalitats catalanes reclamen
AMNISTIA, LLIRERTATS
Abelló, Pere Ar- diaca i Martí, Antoni Canyelles i Balcells, Joan Colomines i Puig , Joan Cornudella i Barberà, Carles Fe liu de Travy, Joan Raventós i Carner i Jordi Soler i Tura, han enviat la seglient lletra a la Comissió Nacio- nal de Justícia i Pau:
Josep Andreu i
La premsa ha donat àmplia publi— citat a la declaració final de les Jornades que aqueixa Comissió ha ce lebrat els dies 14 i 15 última a l'A badia de Montserrat,
"Ens hem trobat els signants, cre ients i no creients i en certa mane— ra expressió de diverses capas 80- cials i de diferents corrents polí- tics catalans, i ens hem sentit com- pletament identificats amb els plan-— tejaments de la dita declaració: la defensa dels drets humans, de leg
llibertats públiques, de le igualtat jurídica de la dona, de la llibertat
dels diversos pobles de l'Estat es- panyol amb una ordenació jurídica d'acord amb la geva realitat, de la supressió de la pena de mort, de la legitimitat de l'objecció de cona- ciència i de la separació de l'Es— glésia i l'Estat, com també de la conveniència d'una consulta de la voluntat popular,
Més especialment encara, —degit- Eem manifestar el nostre suport a la campanya de recollida de signatures a favor de l'amnistia general per als presos per motius polítics, la qual cosa es correspondria amb les manifestacions de la voluntat de de- mocratització i, per conseguent, de canvi, avui tan generalitzades en L'opinió pública,
"Tots són objectius al nostre en tendre d'estricta justícia i absolu- tament necessarie, pels quals ens hem interessat sempre col.lectiva- ment segons les possibilitats de ca- da moment.
uVolem manifestar a aqueixa Comig sió Nacional de Justícia i Pau que, una vegada més i en la mesura de la nostra representativitat,invitem els homes i dones de Catalunya a prestar auport a les finalitats abans exposa des i en primer lloc a la campanya de recollida de 8signatures a favor de l'amnistia general per ala presos polítics.l
Solidaritat amb els 6Í
El 27 de setembre Baortien en lliber-— tat sense fiança 6 dels 17 detinguta que encara quedaven empresonats des de la de tenció de Sabadell,
Afegim més informació mobre la reampog ta solidària a l'entorn de la detenció dels 67, que completa la publicada a l'anterior número de TREBALL,
L'Església de Sabadell
Destaca el document signat pel vica- ri episcopal i els arxiprestes de la ciu tat, amb data 15-IX, on es diu:
U4,— VOLEM REMARCAR l'actitud serma i cristiana que, en tot moment, mantin— gué la comunitat de religioses ascolà- pies en aquest afer, i les reaccions sen Bates de bastants pares de les alumnes del col.legi que no a'han escandalitzat, sinó al contrari (...).
MG. LAMENTEM I NO ESTEM D'ACORD a) amb 18a falta d'un adequat ordenament. ju- rídic que protegeixi eficaçment els drets d'amsociació i de reunió: b) amb l'abús de poder que ha suposat l'entrada de la força pública per registrar un col legi religiós sense prese itar per eacrit el permís judicial. Així mateix, cal de- nunciar el registre a leg cases veines del col,legi sense l'esmentat permís, c) amb el mal tracte de paraula a una reli- giosa de la comunitat i el tracte incor- recte d'obra a alguns detinguts en el mG ment de la detenció."
Els centres. educatius
Els feixistes campanya perquè ela pares de de les escolàpies retireasir filles del col,legi, Alguns prendre aquesta decisió, Feri tors dels altres col,legis de Sabadell van decidir col,lec no admetre cap alumna procedent úe escolàpies, en signe de solideritet aquestes,
localg ter L £ La
14 ecgiE
vi
Els centres socials i associacions
Adreçat a Ràdio Sabadell,a l'Agència Cifra i